Discografia
Mites dins la boca
És el nostre segon treball discogràfic. Mites dins la boca conté quinze cançons sobre poemes d'Antoni Vidal Ferrando, escriptor i amic, també santanyiner, que des del primer moment es va involucrar amb molta d'il.lusió en aquest treball.
No preteníem fer una antologia de l'obra poètica d'Antoni Vidal Ferrando. Durant el procés de selecció dels poemes per musicar vàrem seguit criteris diversos, més bé subjectius, i sempre amb l'ajut del propi autor. Però al final, quan hem ajuntat les quinze cançons, ens hem adonat que representen bastant la seva obra poètica: hi ha poemes de molts dels seus llibres (també algun d'inèdit), d'èpoques diverses i parlen dels temes que més han preocupat el poeta, donant una visió bastant global de la seva poesia.
Hem intentat que cada cançó tengués un caràcter propi i diferenciat, partint del que ens inspirava el poema.
El títol del disc és l'acabament del darrer vers del poema Mediterrània ment, que Antoni Vidal Ferrando ens ha "regalat" per aquest treball.
El poeta menorquí Ponç Pons ens ha escrit el següent texte com a presentació del disc MITES DINS LA BOCA:
Les entreveus d'un poeta
Ens van sorprendre i encantar amb: "El joc de l'aigua", que no era un joc, sinó una aposta passional i apassionada per la música viscuda com una forma d'entendre, viure i canviar el món a través de la paraula de poetes mallorquins i la veu daurada de tres muses: n'Antònia, na Xesca i na Silke, que canten des de la més fonda, vital, sentida i encarnada autenticitat.
Ara ens regalen el do de poder escoltar aquest nou treball titulat: "Mites dins la boca", en què musiquen versos de l'amic i gran poeta santanyiner Antoni Vidal Ferrando.
Acompanyades pel so miraculós del piano, aquestes quinze cançons de ritmes i estils, textures, formes, colors, tons diversos, ens parlen de l'harmònica que no tocarà Bob Dylan, del plany de Gerònimo mentre es deixa fotografiar pels turistes a Oklahoma, de la Zona Zero o el clam esfereïdor de les víctimes d'Irak.
Aquestes quinze joies musicals que sintetitzen un poc l'univers poètic d'Antoni Vidal Ferrando i expressen el dol d'un crit, el foc d'una il.lusió o el gust d'una besada, ens parlen també d'amor i de la primera néta, la terra que imaginam i la lluna al vespre amb uns registres que combinen, de vegades nus i a capella, la més potent intensitat amb la més suau delicadesa.
Entreveus ens fa sentir, com si fossin fruits saborosos, aquests mites dins la boca que tenen tota la màgia d'una inspirada harmonia i una brillant maduresa.
Són tres muses cantadores que afinant immortalitzen, musicats, trossos de vida i amb un piano fan peces de la més alta i sensible, emocionadora bellesa.
Un trio on, entreveus, els versos del poeta arriben a la seva màxima expressió i, com un falcat llibertari de sentiments i d'afectes, fan rebrostar dins nosaltres la més íntima tendresa.
Camus deia que l'art no és un passatemps solitari, sinó un mitjà per commoure el major nombre possible de persones i elles es troben i assagen a Can Blai Blai per crear cançons que arribin al cor de la gent i siguin una alenada de festa, un conjur de bones vibracions.
Amb veus com les d'Entreveus i poemes com els d'Antoni Vidal Ferrando, un se sent transfigurat pel poder emotiu del cant i recupera feliç, agraït, l'orgull de ser de Ses Illes.
"Mites dins la boca" és un treball compacte que conjunta les cançons en una mena de mallorquina cantata celebradora del món i solidària amb la vida, una summa feta amb classe, coneixement i saviesa que, al marge de circuits i modes fugisseres, té vocació de futur, fonaments de pervivència i sobretot categoria d'art.
La cultura ens humanitza i ens fa millors perquè els llibres que llegim, la música que escoltam, les pel.lícules que veim, la pintura que admiram, ens conformen com a persones i en el fons tenim el que donam.
Per açò, ara que els sociòlegs parlen de consum cultural i triomfa allò banal i comercial, un s'alegra del rigor, la honestedat i grandesa de creacions personals i originals com aquests mites que es fonen de plaer i gust dins la boca.
Una fita d'Entreveus. Una obra fetillera, seductora i compromesa per rescoltar i per sentir, gaudir, viurexultar... amb tots els sentits del cos, l'enteniment i l'ànima.
Ponç Pons
Fitxa tècnica
- Títol
- Mites dins la boca
- Estudi d'enregistrament
- Ona Digital (Bunyola)
- Data enregistrament
- Agost 2009 - juny 2010 (cançons 1 a 13). Les cançons 14 i 15 pertanyen al disc El joc de l'aigua (2007)
- Lletres
- Poemes d'Antoni Vidal Ferrando
- Música
- Francesca Suau Artigues, excepte T'endevinava el cos, que és de Joan Antoni Sunyer
- Francesca Suau Artigues
- piano (excepte La terra que imagin, que toca el piano Miquel Brunet), veu i percussió
- Antònia Suau Sbert
- veu
- Silke Hamann
- veu
- Producció musical
- Entreveus i Miquel Brunet
- So i mescles
- Miquel Brunet i Ramon Canyelles
- Fotografies, disseny i maquetació
- bRaiRain Creaçiones Audiovisuals
- Assessorament lingüístic
- Cosme Aguiló
- Edició
- Ona Digital
El joc de l'aigua
El joc de l'aigua, enregistrat entre l'estiu de 2006 i l'hivern de 2007, als estudi Ona Digital de Bunyola. El disc està format per 13 temes. Nou són composicions pròpies amb poemes de Blai Bonet, Joan Coves, Antoni Vidal Ferrando, Miquel Bauçà, Josep Maria Llompart, Guillem Rosselló, Miquel Martí i Pol i Damià Huguet.. Un és amb la música de Rafel Estaràs. Dos són versions adaptades d'un tema de Coanegra i d'una cançó grega versionada anteriorment per Maria del Mar Bonet. I el darrer tema del disc és un romanç popular.
El títol està extret d'un vers del poema de Blai Bonet La Cala, dedicat a Cala Figuera. La mar és un tema recurrent a moltes cançons del disc.
El poeta i amic Antoni Vidal Ferrando ens va "regalar" el següent text com a presentació del disc:
El joc de l'aigua o l'estat ideal de la poesia
Deu ser ver que els llibres de versos tenen pocs lectors. Com ho és que el cor de l'home ve d'una llarga aventura existencial durant la qual ha après a no resignar-se a esdevenir un simple paisatge de museu. Es pot parlar de crisi de lectors, però no es pot parlar de crisi de la poesia. Potser ara, més que mai, necessitam saber que, de la mateixa manera que l'herba encara és herba i el foc és foc, la paraula continua essent paraula, és a dir, un mitjà essencial per expressar amb bellesa el pensament o la tristesa i la joia de viure. De tot això, neixen experiències com El joc de l'aigua, un títol que sintetitza d'alguna manera la complexitat d'aquest disc compacte d'Entreveus, en total, tretze temes amb textos de poetes que estimen. Segurament l'apoteosi de la lírica és aquesta conjunció de música i paraula que aconsegueixen Entreveus amb el seu disc. Entre altres coses, El joc de l'aigua ve a corroborar, una vegada més, que la poesia va molt més enllà dels llibres de versos i que el seu estat ideal és esdevenir cançó.
Són un regal dels déus les d'aquest disc. Des del principi, ja fan saltar espurnes de la pedra viva dels sentiments i no tarden a provocar l'incendi de l'entusiasme. El secret de tot és la qualitat. La de les veus, ningú no la podrà posar en dubte després d'escoltar els velluts, els clars de lluna, el gust de menta de la d'Antònia Suau. O després d'escoltar la seda natural, l'estat de gràcia de la de Silke Hamann, que quan, un bon dia, va arribar a Mallorca, des d'Alemanya, potser no es devia imaginar que acabaria cantant, en la llengua catalana de Llull, els neguits i els mites d'aquesta terra. Les veus selectes d'Entreveus. La de Francesca Suau té el perfum grec de les fruites de tardor i de les algues marines. Ella ha posat música a la majoria de poemes, amb un llenguatge i un estil propi que, en cap moment, no renuncia a entrar en diàleg amb els arguments de la tradició clàssica i popular o amb el millor del jazz i del pop. S'ha de ser una artista tan sensible i tan vital com Francesca Suau per musicar amb tant d'encert els colors de l'aigua, els blancs i negres de l'amor, els brins de claror vella, els somnis oblidats, el clam de les gorgones, els grisos de l'ànima, els brolladors florits, la bromera de nenúfars, els alens dels avis, el cansament tristíssim, les agulles de ferro de què parlen els poetes.
Ja som legió els incondicionals d'Entreveus. Per plaer i perquè creim que realitats com El joc de l'aigua són un excel.lent antídot contra el materialisme i la vulgaritat que convulsen l'esperit de l'època.
