Discografia
El joc de l'aigua
El joc de l'aigua, enregistrat entre l'estiu de 2006 i l'hivern de 2007, als estudi Ona Digital de Bunyola. El disc està format per 13 temes. Nou són composicions pròpies amb poemes de Blai Bonet, Joan Coves, Antoni Vidal Ferrando, Miquel Bauçà, Josep Maria Llompart, Guillem Rosselló, Miquel Martí i Pol i Damià Huguet.. Un és amb la música de Rafel Estaràs. Dos són versions adaptades d'un tema de Coanegra i d'una cançó grega versionada anteriorment per Maria del Mar Bonet. I el darrer tema del disc és un romanç popular.
El títol està extret d'un vers del poema de Blai Bonet La Cala, dedicat a Cala Figuera. La mar és un tema recurrent a moltes cançons del disc.
El poeta i amic Antoni Vidal Ferrando ens va "regalar" el següent text com a presentació del disc:
El joc de l'aigua o l'estat ideal de la poesia
Deu ser ver que els llibres de versos tenen pocs lectors. Com ho és que el cor de l'home ve d'una llarga aventura existencial durant la qual ha après a no resignar-se a esdevenir un simple paisatge de museu. Es pot parlar de crisi de lectors, però no es pot parlar de crisi de la poesia. Potser ara, més que mai, necessitam saber que, de la mateixa manera que l'herba encara és herba i el foc és foc, la paraula continua essent paraula, és a dir, un mitjà essencial per expressar amb bellesa el pensament o la tristesa i la joia de viure. De tot això, neixen experiències com El joc de l'aigua, un títol que sintetitza d'alguna manera la complexitat d'aquest disc compacte d'Entreveus, en total, tretze temes amb textos de poetes que estimen. Segurament l'apoteosi de la lírica és aquesta conjunció de música i paraula que aconsegueixen Entreveus amb el seu disc. Entre altres coses, El joc de l'aigua ve a corroborar, una vegada més, que la poesia va molt més enllà dels llibres de versos i que el seu estat ideal és esdevenir cançó.
Són un regal dels déus les d'aquest disc. Des del principi, ja fan saltar espurnes de la pedra viva dels sentiments i no tarden a provocar l'incendi de l'entusiasme. El secret de tot és la qualitat. La de les veus, ningú no la podrà posar en dubte després d'escoltar els velluts, els clars de lluna, el gust de menta de la d'Antònia Suau. O després d'escoltar la seda natural, l'estat de gràcia de la de Silke Hamann, que quan, un bon dia, va arribar a Mallorca, des d'Alemanya, potser no es devia imaginar que acabaria cantant, en la llengua catalana de Llull, els neguits i els mites d'aquesta terra. Les veus selectes d'Entreveus. La de Francesca Suau té el perfum grec de les fruites de tardor i de les algues marines. Ella ha posat música a la majoria de poemes, amb un llenguatge i un estil propi que, en cap moment, no renuncia a entrar en diàleg amb els arguments de la tradició clàssica i popular o amb el millor del jazz i del pop. S'ha de ser una artista tan sensible i tan vital com Francesca Suau per musicar amb tant d'encert els colors de l'aigua, els blancs i negres de l'amor, els brins de claror vella, els somnis oblidats, el clam de les gorgones, els grisos de l'ànima, els brolladors florits, la bromera de nenúfars, els alens dels avis, el cansament tristíssim, les agulles de ferro de què parlen els poetes.
Ja som legió els incondicionals d'Entreveus. Per plaer i perquè creim que realitats com El joc de l'aigua són un excel·lent antídot contra el materialisme i la vulgaritat que convulsen l'esperit de l'època.
